Els SSD són més ràpids que les unitats de disc dur o HDD tradicionals, a causa de la seva manca de peces mòbils i l'ús de memòria flaix. Malauradament, els SSD també són més cars, sobretot pel fet que es basen en tecnologia més nova i, per tant, són més cars de fabricar.
Un altre inconvenient que inclou els SSD és la seva relativa manca de durabilitat. El flaix NAND, el tipus de memòria flaix que s'utilitza a la gran majoria dels SSD, es desgasta a mesura que s'escriuen les dades, tot i que les operacions de lectura no afecten la vida útil del SSD.
Hi ha una sèrie de trucs que utilitzen els fabricants de SSD per minimitzar l'efecte. Per exemple, l'anivellament del desgast gestiona acuradament on s'escriuen les dades del disc, evitant que qualsevol sector específic es desgasti massa ràpidament. Relacionat amb l'anivellament del desgast, el sobreprovisionament és on els fabricants de SSD inclouen més memòria flash de la necessària per a la capacitat. La capacitat addicional no està directament disponible per a l'usuari, sinó que l'utilitza el controlador SSD per ajudar a gestionar l'anivellament del desgast, canviant els sectors massa gastats.
La vida útil de l'SSD s'expressa generalment en un dels dos formats, DWPD o TBW, que són l'abreviatura de Drive Writes Per Day o Total Bytes Written. DWPD és una mesura de quantes vegades podríeu escriure dades a tot el disc al dia, durant tot el seu període de garantia. Per exemple, si el valor DWPD és 0,25, la unitat és d'1 TB i la garantia és de quatre anys, podeu esperar poder escriure almenys 365 TB a la unitat abans que comenci a fallar. De la mateixa manera, la mateixa unitat podria aparèixer amb un TBW de 365 TB i una garantia de quatre anys.
Com maximitzar la vida útil del vostre SSD
Per allargar la vida útil del vostre SSD tant com sigui possible, voleu minimitzar-hi les operacions d'escriptura. Els SSD no s'han d'utilitzar principalment amb finalitats de registre o emmagatzematge temporal, com ara CCTV, o còpies de seguretat nocturnes. Aquestes aplicacions escriuen dades constantment o regularment i reduiran la seva vida útil innecessàriament.
El fitxer de pàgina de Windows és una part de la vostra unitat d'emmagatzematge reservada per agafar l'excés de dades de la memòria RAM si el vostre sistema es queda sense espai de memòria RAM. L'ús d'un SSD com a espai de fitxers de pàgines pot acabar provocant operacions d'escriptura excessives, sobretot si només teniu una petita quantitat de memòria RAM al vostre sistema.
Per configurar el fitxer de paginació, premeu la tecla Windows, escriviu "Mostra la configuració avançada del sistema" i premeu Enter. Al quadre "Rendiment", feu clic a "Configuració", després canvieu a la pestanya "Avançat" a la finestra nova i feu clic a "Canvia" al quadre "Memòria virtual". A la finestra "Memòria virtual", desmarqueu "Gestiona automàticament la mida del fitxer de paginació per a totes les unitats", a continuació, seleccioneu els vostres SSD i, a continuació, configureu "Sense fitxer de paginació" per a cadascun d'ells i feu clic a "Configura". Hauríeu d'assegurar-vos que teniu almenys una unitat amb un fitxer de paginació; idealment, hauria de ser un disc dur, però fins i tot en un sistema SSD complet, hauríeu de tenir una unitat configurada per utilitzar-la com a fitxer de paginació per raons d'estabilitat del sistema.
Consell: si no teniu cap fitxer de paginació i us quedeu sense memòria RAM, pot provocar que les aplicacions i, potencialment, Windows es bloquegin.
Desactivar el fitxer de paginació dels SSD pot ajudar a allargar-ne la vida útil.
Per a la majoria de persones i usos, escriure 250 GB de dades en una unitat, cada dia, durant anys, és poc realista. Malgrat com de petita pot sonar una vida útil de 365 TB escrites, hauria de ser més que suficient per a la majoria dels usuaris, tret que s'utilitzi activament en el pitjor dels casos per a la vida útil dels SSD.