GET i POST són els dos mètodes de sol·licitud HTTP més utilitzats. Normalment, les sol·licituds GET s'utilitzen per sol·licitar pàgines web mentre que POST s'utilitza per enviar dades al servidor web, com ara mitjançant un formulari web.
Consell: tot i que s'anomenen mètodes HTTP, tant GET com POST també s'utilitzen a HTTPS.
Una de les distincions importants és que qualsevol paràmetre inclòs a les sol·licituds GET s'inclou a la mateixa URL, mentre que els paràmetres de les sol·licituds POST formen part del cos de la sol·licitud.
Per exemple, l'URL d'una sol·licitud GET pot semblar a "GET.php?parameter=value", mentre que l'URL d'una sol·licitud POST seria "POST.php" i, a continuació, tindria el "parameter=value" establert al cos de la sol·licitud.
Una de les ramificacions clau d'això és que quan els servidors web registren sol·licituds, l'URL sol·licitat sempre es registra. Per tant, per a les sol·licituds GET, els paràmetres també es registren, en el cas de les sol·licituds POST, encara que els valors no es registren perquè el cos de la sol·licitud no està registrat. Això és especialment important per als formularis que contenen dades sensibles, com ara contrasenyes o PII (Informació d'identificació personal), ja que utilitzar POST significa que aquesta informació no s'iniciarà sessió als servidors web.
Altres diferències entre GET i POST inclouen el fet que les sol·licituds GET es poden emmagatzemar a la memòria cau pel navegador o de tercers, les sol·licituds GET s'inclouen a l'historial del navegador i es poden afegir a les adreces d'interès. En comparació, les sol·licituds POST mai s'emmagatzemen a la memòria cau, no es desen a l'historial del navegador i no es poden afegir a les adreces d'interès.
És possible configurar formularis per utilitzar una sol·licitud GET per enviar dades al servidor web, però fer-ho és una mala idea, ja que tots aquests factors entren en joc. És especialment important per als formularis sensibles, com ara els formularis d'inici de sessió, ja que si aquesta sol·licitud s'hagués registrat, revelaria la contrasenya de l'usuari i, si un tercer guarda la resposta a la memòria cau, podria permetre que altres usuaris iniciïn sessió al compte de l'usuari.